Sobre l'Estudi General de Lleida a l'edat mtijana : algunes qüestions / Joan J. Busqueta
Busqueta i Riu, Joan J.


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 46, núm. 1 (2019) , p. 145-165 (Dossier: Ensenyar i aprendre a lïedat mitjana) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

Imatge contextualitzada de l'Estudi General de Lleida a través d'elements que van més enllà de la pròpia activitat docent, com la seua capacitat d'atracció de pobladors, l'activitat econòmica i financera que se'n deriva, i fins i tot els conflictes jurisdiccionals sorgits al sí i també fora de la pròpia institució educativa.

Natura i destrucció : els plecs poètics de la guerra dels Segadors (1640-1652) / Conxita Domènech
Domènech, Conxita


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 40, núm. 1 (2016) , p. 17-38tabls. (Dossier: Perspectivas antropológicas de manifestaciones culturales del medioambiente) 
Resum en català i anglès.

La Guerra deis Segadors (1640-1652) va produir un boom de la paraula escrita sense precedents. Espases, mosquets i trabucs ja no són les úniques armes utilitzades; ara , sermons, cançons i poemes lluitaran en aquesta guerra moderna i propagandística . Els plecs poètics de la guerra segueixen un mateix format i estructura i, sobretot, incorporen una simbologia apta per encendre els ànims de tots els catalans . Catalunya esdevé una família unida: mares, pares, fills i germans s'agrupen contra les forces castellanes. Aquesta família catalana viu al camp o a una arcàdia de rius cabalosos, de valls verdes i d'horts exuberants que els castellans intentaran destruir.

El Consejo de Aragón. Asistencia social a sus miembros en tiempos de Carlos II / Mª Vicenta Candela Marco



En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 32 (2009) , p. 123-142 : il. tabls. (Dossier: La corona de Aragón en el Barroco. Institución, élite y patriarcado) 
Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Al llarg del segle XVII i els posteriors es van efectuar diverses reformes destinades a assentar unes polítiques socials i econòmiques destinades a afavorir a aquells que després d'anys en el servei a la monarquia per diferents motius ja no podien seguir exercint la seva ocupació. El nostre treball intenta penetrar en l'assistència social en temps dels dos últims monarques de la Casa dels Àustries i més concretament en el regnat de Carlos II. El marc espacial de l'estudi és el Consell d'Aragó, el màxim òrgan polític-administratiu als antics territoris de la Corona, els seus membres tenien pensions de jubilació, els seus hereus podien percebre algunes ajudes pels serveis dels seus familiars. Com són les mercès a les vídues dels ministres i oficials del Consell.

Las instituciones políticas en la Corona de Aragón desde sus orígenes al reinado de Carlos II / Carmen Corona Marzol



En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 32 (2009) , p. 97-122 (Dossier: La corona de Aragón en el Barroco. Institución, élite y patriarcado) 
Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

La Corona d'Aragó entesa com un conjunt de territoris que van estar sota la jurisdicció del rei de Aragó, des de 1164 a 1707, va generar en el seu si una sèrie d'institucions i organismes, uns representatius del rei i uns altres del regne. El present treball realitza un estudi de aquestes institucions polítiques fonamentalment en l'època dels Àustrias, encara que es fa esment dels precedents de caràcter medieval. Comprèn una actualitzada síntesi, que intenta abordar una visió del conjunt, sense oblidar les peculiaritats pròpies de cada regne i territori. A això es afegeix, la comprensió de diversos conceptes tant jurídics com a polítics, i l'anàlisi de l'esdevenir de la pràctica del absolutisme regi. En el fons s'intenta penetrar en la pròpia identitat de cada país i territori.

Presentación / Carmen Corona Marzol



En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 32 (2009) , p. 91-95 (Dossier: La corona de Aragón en el Barroco. Institución, élite y patriarcado) 

Els Programes Leader a les zones de muntanya de Catalunya / Santiago Roquer, Jordi Blay, Ruben Cabistany, [et al.]



En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 28 (2005) , p. 191-212 : map., gràf. (Dossier: Les àrees rurals a l'inici del segle XXI) 
Bibliografia i webs. Notes.

La iniciativa Leader s'ha convertit en un referent dels programes de desenvolupament rural, gràcies al seu caràcter innovador, la seva metodologia, basada en un desenvolupament de baix a dalt, a partir de les potencialitats i els recursos econòmics i humans de cada territori. El present article consisteix bàsicament en una anàlisi i valoració dels resultats de la iniciativa comunitària Leader II (1994-1999) a Catalunya.

El Coste de la guerra para la población civil. La experiencia catalana, 1653-1714 / Antonio Espino
Espino López, Antonio


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 26 (2003) , p. 155-184 (Dossier: El mundo de la guerra bajo Carlos III) 
Bibliografia. Notes.

La guerra no solament generava per la població civil uns costos econòmics associats amb la lleva de tropes, el seu armament i la defensa del territori (fortificacions). Aquest treball vol ser un estudi de com va afectar al Principat de Catalunya tota una sèrie de càrregues associades a l'allotjament i al trànsit de tropes entre els anys 1653 i 1714. No solamente ens interessa ressaltar el cost econòmic d'aquestes, si no també els mecanismes utilitzats per a mitigar els seus efectes, així com els testimonis de l'època que van reflectir les cuites de la població civil.

Lluís Domènech i Montaner, a la recerca de la ceràmica moderna / Rossend Casanova
Casanova i Mandri, Rossend


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 25 (2002) , p. 149-173 : il. (Dossier: Cerámica, negocio y arte) 
Notes.

El 1887, Lluís Doménech i Montaner va rebre l'encàrrec de projectar i construir el Café-Restaurant de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, el que seria l'edifici més rellevant de la seva primera etapa com arquitecte. El resultat fou un edifici estructuralment gran, visualment admirable i arquitectònicament modern, en el que la ceràmica aplicada havia de tenir un gran protagonisme.

Carlisme i reivindicació catalana a la Tercera Guerra / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 23 (2000) , p. 159-175 (Dossier: Reialisme, carlisme i contrarevolució al segle XIX) 
Notes.

L'article s'insereix en el debat sobre el paper del carlisme en la formació del catalanisme al segle XIX. Segons l'autor, fou durant el Sexeni Revolucionari (1868- 1874) la primera vegada que els carlins es manifestaren a favor de retornar a Catalunya l'autogovern, "les llibertats perdudes" amb el decret de Nova Planta de Felip V. Ho feren empesos per tres factors: la constatació de l'arrelada catalanitat popular, l'éxit de la proposta foral al País Basc i la necessitat de combatre els republicans federals amb plantejaments aparentment similars. En no sorgir de les conviccions pròpies, els dirigents hi posaren poc entusiasme i la restitució d'organismes es feu convertint-los en una caricatura deis models històrics.

Gerifaltes de antaño. Los señores catalanes en el primer carlismo / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 23 (2000) , p. 137-157 (Dossier: Reialisme, carlisme i contrarevolució al segle XIX) 
Notes.

Durant la guerra civil de 1833-1840 l'Església catòlica de Catalunya va abocar-se a favor del carlisme i contra les reformes preconitzades pels liberals, car implicaven la pèrdua de bona part dels seus béns terrenals. La noblesa titulada catalana, aquella part de l'estament noble del Principat la fortuna de la qual depenia més del règim senyorial, va fer el mateix i per idèntica raó. Donat que ambdues meitats de la classe dominant d'Antic Règim a Catalunya van copar la direcció política carlina, la defensa de l'ordre feudal apareix com el principal objectiu del primer carlisme. D'aquesta presència noble en la contrarevolució ibèrica també es dedueix que a certes àrees de la Península (Catalunya, Aragó, València, Portugal) la revolució burgesa no va consistir en un simple conveni entre aristocràcia i burgesia.

Radiografia de la contrarevolució i l'antirevolució durant el Trienni liberal a Catalunya (1820-1823) / Ramon Arnabat
Arnabat i Mata, Ramon


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 23 (2000) , p. 77-97 (Dossier: Reialisme, carlisme i contrarevolució al segle XIX) 
Notes.

L'autor pretèn traçar una radiografia de la contrarevolució i l'antirevolució a Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823), a partir de l'anàlisi de diversos aspectes: la cronologia, els dirigents, les formes d'enquadrament i d'enrolament, la geografia i la base social i humana. Aquesta radiografia la compara amb la dels moviments contrarevolucionaris i antirevolucionaris que s'han donat a Espanya i a Europa al llarg de la primera meitat del segle XIX, per tal d'establir-ne les concordances i les discordances.

La Muerte del héroe - la muerte del rey. Un modelo de la muerte en la Corona de Aragón. Siglos XIII-XV / Salvador A. Vidal Castañ
Vidal Castañ, Salvador A.


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 22 (1999) , p. 5-30 (Estudis) 
Notes.

Las Resonancias de "El Niño" en la climatología del Mediterráneo Occidental / J. Quereda Sala, E. Montón Chiva
Quereda Sala, J.


En: Millars : espai i història. Castelló de la Plana. Vol. 21 (1998) , p. 5-20 : il., map., gràf. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Notes.